Los derechos fundamentales de todo ser humano (La sanidad, la educación, la justicia, el derecho a una vivienda digna, a sacar adelante a una familia, a aspirar a una justicia real, accesible y gratuita...), nunca deberían ser objeto de negocio, especulación o privatización. Si un gobierno gestiona mal, cámbiese el gobierno. Pero que no se utilice la rentabilidad como argumento para el saqueo de los bienes públicos. Los derechos no tienen precio, ni son negociables.


miércoles, 9 de marzo de 2011

Pel que fa a les compres, de Nadal i altres

Ni negoci ni tradició: Acte programat.

És molt cridaner, i subjecte freqüent de tertúlies, articles i la resta de contrastos d'opinió, aquest tema de les compres programades, com son les de Nadal (S'entén, per extensió òbvia, la inclusió ací de les compres de Reis i les conseqüents rebaixes posteriors). Però potser convé veure-les incloses en una perspectiva més completa:

El model capitalista, dins de la seua evolució al paroxisme consumista, basa la seua permanència i triomf en un ferri i aconseguit control de masses. No ja per mitjà de les dictadures ni de la violència, sinó a través d'un total control dels mitjans de comunicació i de formació de masses, entre els que no es poden excloure els grans grups de pressió que controlen en gran escala els paràmetres de l'ensenyança i programes docents.

En principi, es crea una mentalitat apropiada per mitjà de la corresponent sembra d'un codi de valors adequat: preponderància dels diners, importància dels béns materials per a la felicitat, la possessió com a triomf... Açò és obra, entre altres factors, tant d'un sistema docent exempt d’objectius de promoció de la persona i dirigit a la producció de proletariat tecnològicament format com a operari qualificat però immadur afectivament, en la intimitat de la qual persona la insatisfacció personal es codifica per a ser recompensada per mitjà de l'acció de compra (Tenim les ofertes, ja, de viatges la principal activitat de les quals és el “shopping”), com a l'actuació de mitjans molt poderosos de comunicació (i formació i control efectiu) de masses com són el cine, la televisió i inclús els videojocs.

Totes estes forces actuen, i han actuat, i estan dissenyades per a continuar actuant en això de forma creixent, codificant la psicologia de les masses per a l'obediència submisa a estímuls programats.

Estes masses no són ja el proletariat paupèrrim de la revolució industrial: Són classes d'una àmplia banda mitjana a què es dota d'una mínima capacitat de compra que garantisca l'estabilitat social, de manera que, d'una banda, tinguen els seus membres perspectiva de satisfer eixes pulsions que li'ls han codificat, i d'una altra, consideren possible progressar en les seues possibilitats d'autosatisfacció per mitjà de la compra.

És a dir: Controlem tant la submissió als poders imperants com la productivitat de tal massa, predisposada a generar la plusvàlua per mitjà de la qual s’engrossa cada vegada més el capital, que és qui controla este cicle infernal.

I quals són estos estímuls codificats?: Facilmente recognoscibles i transmesos per mitjà de tals mitjans de comunicació, còmplices ferramentes necessàries i poderoses: Campanyes de Nadal, campanyes de Reis, rebaixes, Sant Valentí, Dia del Pare, Dia de la Mare.... Un sense fet de pulsions en què s'emet a les ments preprogramades l'orde: “Ara et toca comprar”. Es dóna així, per exemple, la paradoxa que en Nadal es compra sabent que dies més tard el mateix producte estarà més barat. S'obeïx, simplement.

Òbviament, com la diferència de valor entre el que la gent compra i el que se li paga pel seu treball és molt gran, és necessari deixar períodes intermedis de relax, perquè el submís consumidor torne al seu treball, genere plusvàlua (enriquisca al capital) per a poder, en el seu moment, tornar a comprar per a enriquir encara més al capital. Es convertix així a la societat en una esponja entrenada que va buscant diners, amb la qual cosa ens produïx beneficis perquè explotem el seu treball, per a després comprar-nos coses, amb la qual cosa ens produïx benefici perquè li apliquem un marge convenient.

Tot açò es pot optimitzar encara més per mitjà de mecanismes com les modes, les caducitats tecnològiques i molts altres mitjans de creació artificial de necessitats. No vaja a ser que hi haja algun buit de pressió el personal puga parar-se i pensar.

No hay comentarios: